TORNARÉ A LES NOU
per Carles Enguix
-Tornaré a les nou…... soparé albergínia
amb formatge - Va contestar Ramon a la pregunta d’Elisava sobre a quina hora
tornaria i què és el que volia per sopar, mentre es posava la bufanda i
l’abric.
Després les campanetes que penjaven de la
porta varen sonar mentre que aquesta es tancava darrere del Ramon que se’n va a
anar deixant-se encesa la llum del rebedor.
Elisava alhora que fullejava una revista
asseguda amb les cames al damunt del sofà, es tocava delicadament la ferida de
la cella que encara no se li havia tancat del tot i que havia preferit
deixar-la a l’aire lliure perquè cicatritzara més aviat.
Hi va recolzar la revista entre les
cames i va fer memòria de la situació
que havia viscut amb el Ramon quatre dies abans, quan ella li va cuinar per
dinar una bona truita amb creïlles i ceba i ell li va objectar que ja estava
fart de truites, que ja era hora que s'espavilara i que es preocupara per
cuinar alguna cosa més elaborada; que després de tants anys que duien junts, la
veritat és que sempre menjaven el mateix. A continuació, en un atac
incomprensible se’n va alçar i li va donar una forta bufetada que va fer que
Elisava perdera l’equilibri i caiguera al damunt de la moqueta del terra com si
fos una bujot, amb els ulls tancats per l’agressió tan bèstia que li havia
propinat el seu company i amb tanta mala
sort que es va colpejar contra la tauleta que tenien al davant del sofà.
Se’n va mossegar els llavis de la ràbia
que tenia en pensar en aquella imatge desagradable i, en quant va abaixar el
cap, resignada, li vingueren espontàniament les llàgrimes i va tancar els
punys.
Elisava suportava des de feia catorze
anys la violència del seu company sense saber el perquè. A més a més últimament
i per qualsevol situació per molt ximple que fóra, Ramon es comportava així
encara més a sovint en comparació a anys anteriors. Era com si hagués fet un
canvi premeditat i per alguna causa que ella no aconseguia endevinar.
S’enfadava, l’insultava i en innumerables
ocasions l’agredia sense sentit i de vegades la increpava davant inclús
d’alguna amiga, sempre que no hi hagueren amics; davant d’amigues sí, en canvi davant dels amics no
s’atrevia.
No ho podia resistir més i de fet ja feia
temps que havia contactat amb l’Associació de Defensa de la Dona, per veure de
trobar una solució que ella pensava que finalment seria apartar-se’n d’ell,
fugir i amagar-se o fins i tot canviar de ciutat; establir-se en alguna altra
on ell no la pogués trobar.
Va deixar de donar-li voltes a aquella
penosa situació. Volia encara que fos per un moment, apartar-se de tot allò i
esplaiar-se.
Se’n va encaminar cap al rebedor per
apagar la llum que el Ramon se n’havia deixat encesa i després va acostar-se
cap a la finestra per veure el dia que feia; un dia assolellat, preciós, un
ambient incomprensible per a una vida trista i gris com la seua en la que
consumia els dies molt fotuda al costat d’aquell home que no li tolerava res i
que havia canviat tant des que el va conèixer, que era incomprensible la
convivència actual en comparació a aquells dies en que la respectava d’una
manera especial i carinyosa.
Convençuda que el dia era el que era,
va deixar córrer tot i se’n va dirigir cap a la cambra de bany i se’n va seure
en la tassa del wàter per fer les seues necessitats.
Així asseguda, mirava l’ampolleta de
colònia que descansava enfront d’ella al damunt del moble de les tovalloles i
que el Ramon li havia regalat pel seu
aniversari, -perquè malgrat tot això ell mantenia com a mínim el detall de
regalar-li alguna cosa encara que fos pel seu aniversari o per celebrar el dia
de les seues noces-, una colònia de París, així com a ella li agradava,
originària de la ciutat a la que sempre havia somiat en viatjar i que per falta de comprensió per part d’ell mai havia pogut
anar-hi. El Ramon en quant tocaven el
tema de viatjar, ja fos per vacances o per fer una escapada, sempre argumentava
que París no pagava la pena; -millor Londres o Roma- afegia sempre ell.
I anaven passant els anys i a Elisava li
venien ganes d’enviar-lo molt lluny i alliberar-se d’ell per ser un ser
totalitari, incomprensiu i el pitjor, un home violent.
En aqueixa postura es trobava, quan de
sobte va notar bambollejar l’aigua de la tassa. Estranyada, va mirar entre les
seues cames per comprovar què era el que passava i en aqueix moment va veure
atònita que de dins de l’aigua apareixia el cap d’una serp; una serp que es va
llançar cap a ella introduint-se a poc a poc amb la dificultat pròpia que causa
l'entrar per un forat estret com és l’anus, i més quan aquella serp era d’una
grossor important.
L’escena era esgarrifosa. La impressió
que donava era de repulsió i terror.
Aquella serp de color blau amb el cap
aquell estilitzat i una boca molt ben servida de dents esmoladíssimes, semblava
un ser vingut del mateix infern.
Encara asseguda, va cridar horroritzada i
endolorida agafant-se fortament amb una mà del tovalloler i amb l’altra mà, del
pom de l’armari; va intentar apartar-se ràpidament però la serp ja havia
introduït els seu cap i seguidament va endinsar-se encara més i més cap a
l’interior.
Elisava pel dolor que li va causar
aquella bèstia i per la impressió, va caure inconscient en el pis, mentre que
aquell animal d’un metre aproximadament va continuar entrant i entrant pel seu
darrere fins que va desaparèixer dins.
L’escena era terrorífica, horripilant. La
impressió que donava era de repulsió i terror.
Allà estesa en el pis del bany, sense
sentit, amb les bragues abaixades, semblava que havia estat violada per algun
canalla com el seu company, per això quan va entrar ja de tornada el Ramon i
s’hi la va trobar així, esclatà enrabiat i va pegar repetidament unes quantes
punyades a la porta del lavabo fins que aquesta va vibrar estrepitosament i va
colpejar l’armari que hi havia al darrere provocant que s’obrira la seua porta
i caigueren uns quants pots i ampolletes al terra que acabaren trencant-se i
estenent sobre Elisava i el pis infinitat de colònies, cremes i bocins de
cristalls.
El Ramon va cridar extenuat el seu nom
repetidament mentre que se’n va agenollar davant per socórrer-la, moment en què ella va obrir els ulls sobtadament.
Ell es va apartar a l’espera de la seua
reacció i aquesta se’n va alçar a poc a poc mirant-lo de fit a fit.
-Com estàs? Què ha passat?- Va preguntar-li
sanglotant i pres pels nervis . Ella no va respondre; com si fos un zombi se’n
va encaminar cap on es trobava el seu company.
Ramon va retirar-se arrossegant-se pel
terra cap enrere; notava en la mirada d’ella alguna cosa estranya què no
comprenia. Li semblava com si estigués posseïda.
Se’n va posar dret, se'n va eixir del
lavabo sense llevar-li la vista i va recular fins al sofà, mentre que Elisava
amb els braços caiguts, el caminar pausat, però segur i l’esguard fix en els
ulls d’ell se’n va dirigir molt decidida al seu encontre.
I quan ja hi va estar a l’altura del
Ramon va obrir la boca d’una manera exagerada, amb una mesura extraordinaria, i
d’ella va eixir el cap de la serp amb els ulls brillants mostrant aquelles
dents esmolades i amenaçadores.
En Ramon no sabia què fer. S’hi va quedar
paralitzat davant d’Elisava i fins i tot va cridar d’estupefacció en comprovar
que allò que li eixia a la seua companya per la seua boca, era una serp
espantosa.
I en un descuit, ràpidament, la serp se’n
va eixir totalment del cos d’ella i es va llançar al coll del Ramón,
subjectant-li fortament la gola amb la seua boca.
Ramón intentava cridar però l’opressió
que li causava aquell animal li ho impedia.
Les seus mans s’agarraren fortament de la
prestatgeria i les cames li tremolaven pel terror que experimentava. Semblava
que els ulls se li anaven a eixir de les òrbites i no tenia un altre pensament
que fugir.
Mentrestant, Elisava havia despertat allà
davant del Ramon; va tardar uns segons a reaccionar i després, en veure
aquella escena, se’n va tirar les mans a la boca i se’n va apartar presa del
pànic.
Va voler eixir al balcó per demanar
auxili, però quan ja estava a punt d’obrir la porta se’n va adonar que aquell
era el moment per venjar-se del Ramon. Que ella ja estava més que farta i que
si aquell animal el matava; doncs ja tenia la solució als seus problemes.
Però res del que ella imaginava va
passar.
La bèstia amb els seus ulls que movia
repetidament d’un costat a l’altre fixant-los en els d’ella, semblava que volia
indicar-li alguna cosa.
També hi bellugava la cua com si la
cridara i l’indicara què actuara; que aprofitara l’ocasió i l’ajudara a
donar-li una lliçó al seu company.
Finalment Elisava la va compendre
Se’n va acostar al Ramon que en aquell
moment bavejava i escopia mentre que se n’havia engargussat i mormolava frases
incomprensibles, i el va amenaçar que la serp estava disposada a acabar amb
la seua vida.
Ramon, captiu pel terror va bellugar els
braços intentant demanar auxili i com va poder va cridar que no ho permetera.
Després la serp va soltar al Ramon de
molt mala manera i davant d’ell se’n va estirar tota redreçada verticalment
mostrant-li les dents i soltant un crit espantòs.
Ell, arrossegant-se per la paret i amb el
rostre desencaixat pel terror que li causava aquella situació, va dirigir-se a
la porta del saló i ràpidament la va tancar al seu darrere i va entrar a
l’habitació.
Molt nerviós i amb els ulls encara
desorbitats, se’n va encaminar a l’armari i va obrir els calaixos per treure la
seua roba; també va despenjar de les perxes les camises i la jaqueta. Ho treia
de molt mala manera; embolicant tota la roba en un improvisat farcell desastrat i deformat i després, ho va
ficar tot dins de la bossa d’esports. Ràpidament se’n va encaminar a la porta
de la casa per fugir el més ràpid possible. No va esperar l’ascensor; sinò que
se’n va baixar les escales ràpidament subjectant-se de la barana i mirant de
tant en tant al seu darrere per si aquella serp el perseguia.
Elisava mentrestant havia obert la porta
que comunicava amb el rebedor i ja recuperada del tràngol que havia passat i
ufanosa, li’n va increpar des de l’escala repetint-li amb to burlesc, la
mateixa frase que ell la majoria de dies li contestava en anar-se’n de casa:
Tornaré a les nou….! Tornaré a les nou…!
- Ací t’espere.- Va esclamar ella
definitivament tota orgullosa per la venjança que aquella bèstia li havia
propinat.
Se’n va girar cap a la serp que encara
romania dreta enllà enmig del saló, però ara amb la boca tancada i més relaxada,
i li va agrair haver provocat aquell desenllaç tan definitiu entre el seu
company i ella.
La serp la va mirar satisfeta, se’n va
donar la mitja volta i seguidament arrossegant-se pel pis se’n va encaminar cap
a la cambra de bany seguida d’Elisava la qual endevinava el que anava a
succeir.
Aquell animal se’n va dirigir directament
a la tassa del wàter, se’n va girar i a continuació, li’n va fer l’ullet, en
acabant se’n va esmunyir a dins de la boca de la tassa desapareguent finalment
entre l’aigua i desplaçant-se per la canonada camí del clavegueram general de
la ciutat.
Elisava se’n va acostar al wàter i
satisfeta, va mirar al seu interior; la serp havia desaparegut. Va tancar la
tapa, se’n va seure al seu damunt i va soltar un respir de tranquil.litat mentre que la seua imatge resplendent es dibuixava en l’espill.
Per fi havia aconseguit tirar fora de
casa el seu company i semblava ser que per a sempre.
Mentrestant la serp, a través de les
canonades de la ciutat va viatjar cap a un altre domicili. En alguna altra casa
es presentaria per complir la seua finalitat que no era altra que posar fi a
tota una vida de patiments i de bestieses. Possiblement en una altra llar
l’estaven esperant; sinó com un ésser amb fisonomia de serp, sí d’una manera
abstracta com solució final a totes les penes.
Elisava ja molt relaxada i segura de si
mateix, se’n va alçar i se’n va encaminar al sofà. Va seure molt plàcidament,
va retornar a agafar la revista que havia estat llegint i va veure que en un
article parlaven d’una serp que darrerament s’havia vist emergir per les tasses
dels wàters i que hi visitava a les dones que vivien amenaçades pels seus
companys.
Als ulls de qualsevol que no havia passat
per aquella situació n’era una notícia molt estranya i fins i tot hi podia
pensar que n’era una mentida publicada amb la finalitat de causar impacte en
els lectors i incrementar així la venda d’exemplars.
Cap periòdic ni noticiari de ràdio o tv
van confirmar aquella notícia. Fins i tot van haver periodistes i polítics de
l’ajuntament que ho varen desmentir. En fi….
Elisava va apartar la vista de la
revista, va observar la porta del bany que en aquell moment romania tancada
guardant al seu darrere aquella fantàstica història i somrient va mormolar en
veu alta la cantarella que havia aprés espontàniament:
- Tornaré a les nou…..! Tornaré a les
nou….! Sí, clar!